دمبرگ

از ویکی‌پدیا، دانشنامهٔ آزاد
پرش به ناوبری پرش به جستجو
فارسیcatalà
دمبرگ

دُمبَرگ بخشی از ساختار برگ درختان است. دمبرگ میله کوتاهی است که پهنک را در محل گره به ساقه متصل می‌کند. قسمت عمده دمبرگ را بافتهای چوبی و آبکشی تشکیل می‌دهند. دمبرگ معمولاً به لبه پایه پهنک متصل است ولی در بعضی از گیاهان مانند لادن و کرچک به سطح زیرین برگ اتصال دارد. اینگونه برگها را سپر می‌گویند. برگهای فاقد دمبرگ را که پهنک آنها مستقیماً به ساقه متصل است بی‌دمبرگ یا چسبنده می‌نامند. قاعده برگ گاهی به صورت نیام (غلاف) گسترش می‌یابد و ممکن است دارای ضایعاتی به نام گوشوارک و زبانک باشد.

منابع[ویرایش]

  • دانشنامهٔ رشد

پیوند به بیرون[ویرایش]


Per a altres significats, vegeu «Pecíol (insectes)».
1. Pecíol
2.Tija

El pecíol, dit popularment capoll,[1] galet[2] o polzim[3] en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.[4][5] És absent a les fulles sèssils. Els pecíols poden tenir un apèndix laminar, que apareix a banda i banda del punt d'inserció de la fulla, anomenat cadascun d'ells estípula. Les fulles que contenen pecíol se les anomena peciolades. La paraula prové del llatí vulgar pecciolus, diminutiu de pes, pedis (peu),[6] tronc d'una planta.

Els pecíols poden ser acanalats o no i de diferents gruixos, colors i formes i poden servir per caracteritzar una espècie o una varietat. Generalment és mes o menys cilíndric, però hi ha fulles que el tenen comprimit, de manera que perd la rigidesa com als trèmols i certs pollancres. La base acostuma a estar una mica dilatada. En cítrics és alat.[7]

La morfogènesi del pecíol prové del teixit embrionari anomenat hipocòtil que un cop allargat sorgeix el cotilèdon i el meristema apical. Les cèl·lules externes es converteixen en una capa epidèrmica i algunes de les cèl·lules interiors es converteixen en col·lènquimes que sostenen el recent format pecíol.

Les funcions bàsiques del pecíol són: el manteniment estructural, l'engruiximent i elongació i el transport de fluids entre la tija i el limbe de la fulla.

Referències

  1. DIEC
  2. DIEC: Peduncle d’un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen
  3. DCVB
  4. «Pecíol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Parts de la fulla». Botànica Agrícola i forestal. Universitat de Lleida, s.d. [Consulta: 7 gener 2018].
  6. «Pecíol». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Llistosella, Jaume; Sànchez-Cuxart, Antoni. Guia il·lustrada per a conèixer els arbres. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2015, p. 19. ISBN 9788447542444. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pecíol Modifica l'enllaç a Wikidata